Tinc en el cor un jardinet amb terra ben adobada, encara que faci fred sempre està de flors poblades. La terra és de Catalunya i l’adobament l’amor, la llavor és l’esperança que mai la perd el meu cor. Esperança d’estimar tots els éssers uns els altres. Mirem que no costa tant ser una miqueta amables. Perquè si un dia poguéssim arribar a estimar-nos tots el jardinet brotaria amb tantes noves llavors, que seria una catifa de tota classe de flors. Sense races, ni banderes sols. Un color, el de l’amor que totes les criatures vinguem d’allà a on vinguem, la sang la tenim vermella, i això mai no ho canviarem. Jesús Crist ens la va donar un dia al peu de la creu. El plaer d’estimar sols ens pot donar deu.

Publicada el

Mercè Amorós, 8 de març 2023.